"Això ha pegat un esclafit...." Frase històrica per
a qualsevol valencià que haja cregut en un poble que calia d'un mitjà que el recaptara del meninfot per
a creure en la defensa de la seua dignitat i la seua pròpia història.
Doncs be, hui l'autor d'eixe memorable moment que ha envaït
moltes cases en produir-se en un esdeveniment esportiu, deixa de pertànyer a RTVV.
Els que em segueixen coneixen de la meua estima pels símbols i és per això que
estic convençuda que
no resulta casualitat que els primers comiats com a treballadors de Canal 9 els
hagen
personificats qui han sigut (i sempre seran) símbols de la televisió
pública valenciana des del moment que
esta va nàixer.
No, no es casualitat que
qui va ser la imatge que suposava l'inici d'una era en la societat valenciana
haja rebut de les primeres el seu comiat en "perfecto castellano", Xelo
Miralles ha fet de tot en RTVV i
tot ho ha fet amb els principis de qui disposa d'una preparació
perfecta però que a més té valors innats que engrandeixen la seua
professionalitat. Deixem vostès que
el seu nom i el seu comiat siga hui també el símbol de la mort de un Canal 9
que signava el seu logo molts anys amb dos paraules "la nostra".
Per desgracia i maleïda injustícia són
molts noms. Alguns són companys, altres amics i altres simplement coneguts,
però hi ha també a qui no conec però que han deixat suor, hores de vida i
llàgrimes en la mateixa casa on jo he crescut com a persona i periodista.
Tots ells i elles han
sigut referents professionals per a qui va arrancava en el món del periodisme
amb el somni de pertànyer a la família que
aleshores era RTVV.
Persones (si persones, això que obliden alguns) que hui obliguen a marxar. Em permetran que confesse el meu dolor per l'adéu de
gent que per exemple sempre he envejat professionalment per la seua dicció i presència com Clara
Castelló (tot ho feia bé, qualsevol programa, qualsevol emissió...),
m'assabente també que la meua primera editora en la meua trajectòria a Ràdio 9, Esperança Camps, escriptora i periodista també, i amb màxim respecte, va per
l'aire!!!
Són tants que cada segon conec un nom que representa moltes coses, com
a companys i com a família
professional, són tanta bona gent que m'aborrona vore que
ara...
Ara es una família que
es trenca i que hui, tot i els llamps de
sol a la vora de la mar, té la seua llar a Burjassot plena de foscor. Hi ha desolació, hi
ha impotència, hi
ha ràbia però sobretot hi ha molta injustícia.
Perquè res té sentit,
perquè som
conscients que la crisi és greu i el país està
molt molt molt mal però no, els treballadors no som els
culpables. Els que s'alcen per a portar a sa casa un sou que done de menjar els
seus fills, no són responsables que altres s'alcen per a portar a sa casa "pasta gansa" amb que
poder viatjar arreu del món en business,
sopar a Paris o passejar-se amb Ferrari.
I cada segon continua empitjorant
el dia, cada nom és un pessic al cor...i van....No en queden de paraules només
com acabe de llegir al meu únic director en la meua experiència professional a Canal 9 TV, Javier Argente.... BON VENT I BARCA NOVA!!!!
PERÒ no vol dir això adéu, és només un fins després perquè, aquells que continuem a la barca, cuidarem que la mar siga esplèndida, vos
acompanyarem en el viatge convençuts que serà de retorn perquè les
ones sempre tornen a la vora de la mar....
FAMÍLIA DE RTVV FORÇA I CORATGE!!!
