Joan Ribó, el meu alcalde.Ara que hem conegut les primeres gestions dels nous regidors de l’Ajuntament de València, el nou equip de govern ha aconseguit en poc més d’un mes un respecte que no guanyaren altres en anys i com diu eixa gent experimentada que tant ha viscut i que sempre fa lliçons, “este home pot fer història en l’ajuntament”.
Tal volta les coses grans tardaran molt més, moltes idees es queden sense fer i fins i tot siga inevitable que queden promeses sense complir, però, ara per ara, els gestos han fet que, el meu entorn recupere, com jo, l’orgull de pertànyer com a ciutadà al cap i casal.
La dignitat com a poble es perd tant fàcilment com difícilment es recupera, però els detalls converteixen les coses xicotetes en passos molts grans. I són precisament eixos gestos menuts que, tal volta, per molta gent són ximpleries, les accions que han aconseguit crear el sentiment il·lusionant que, molts veïns valencians hem recuperat per a dir que, a més de tindre amb orgull la meua vinculació amb el poble treballador, lluitador i ric en identitat i cultura pròpia que és el Cabanyal, este nou Cabanyal pertany a la ciutat de València.
Algunes accions ja han rebut la ferocitat de la crítica irracional, altres decisions són desprestigiades en ser considerades populistes, com si ser actuacions dirigides a beneficiar a la gran majoria de la societat, al poble, fóra pecat. Altres fins i tot són acusades de demagògia…
Pot ser que en poc més de 50 dies i contextualitzat un canvi al mes de juliol i l’agost no siga la més òptima coiuntura per a oferir un canvi radical a un sistema gestat durant més de dos dècades en principis tan aillats de la realitat i tan embrutats de valors materialistes en benefici de només un grapat de gent que ens llevaren la dignitat de ser valencià.
Tot i això, a vegades els detalls són allò que ens fa grans en qualitat, allò que ens permet pessigar-nos la quotidianitat i una cosa és indiscutible, saben què i per què ho fan i saben què volen fer encara que, van a tindre un gran perill: intentar fer massa coses alhora.
Després d’un mes i els dies d’estiuenc que, vulguem o no, són moltes jornades de l’agost a este país, arribarà el moment d’establir prioritats i enumerar preferències. Per construir una bona casa cal fer un bons fonaments, encara que molts pensen encara que siga més important deixar una façana acolorida com a reclam que posar uns bons taulells que ho sustenten tot.
I sí, per això caldrà que, després de netejar els carrers d’alguna cosa més que brutícia, tothom tinga en consciència que és la gent qui ha d’espentar, fins i tot amb sentit crític, esta nova època. Perquè sí, les coses s’han de fer entre tots i per a tots, al cap i a la fi, està en joc la felicitat, il·lusió i esperances de tot un poble.
